Antigament, l’orde militar era tengut en tanta reverència, que no era decorat d’honor de milícia sinó lo fort, animós, prudent e molt expert en l’exercici de les armes. Fortitud corporal e ardiment se vol exercir ab saviesa: com, per la prudència e indústria dels batallants, diverses vegades los pocs han obtesa victòria dels molts, la saviesa e astúcia dels cavallers ha bastat aterrar les forces dels enemics. E per ço foren per los antics ordenades justes e torneigs, nodrint los infants de poca edat en l’exercici militar, perquè en les batalles fossen forts e animosos, e no haguessen terror de la vista dels enemics. La dignitat militar deu ésser molt decorada, perquè sens aquella los regnes e ciutats no es porien sostenir en pau, segons que diu lo gloriós Sant Lluc en lo seu Evangeli. Mereixedor és, doncs, lo virtuós e valent cavaller d’honor e glòria, e la fama d’aquell no deu preterir per longitud de molts dies. E com entre los altres insignes cavallers de gloriosa recordació sia estat aquell valentíssim cavaller Tirant lo Blanc, del qual fa especial commemoració lo present llibre, per ço d’aquell, e de les sues grandíssimes virtuts e cavalleries, se fa singular e expressa menció individual, segons reciten les següents històries.